Projecte agenda-21 INS Dr Puigvert - BCN
Temps de vacances
És temps de vacances, Setmana Santa, setmana que comença amb el diumenge de Rams, el dia de la Palma. Nosaltres volem aprofitar aquesta tradició per parlar de la palmera Phoenix dactylifera, a partir de la qual s'elaboren artesanalment les palmes i palmons carecterístics d'aquests dia
Una agricultura sostenible
Aquesta palmera és originària del nord d'Àfrica i oest d'Àsia, el seu nom comú és datiler o palmera datilera perquè els seus fruits són els dàtils, dolços i saborosos rics en sucres (68%), fibra alimentària (8%), alguna proteïna (2%) i vitamina C (1%).
Hi ha indicis de l’existència d’aquesta palmera a la Península ibèrica des de fa uns 2800 anys A. C., però van ser els camperols andalusís els que en van plantar grans extensions , com el Palmerar d’Elx, Patrimoni de la Humanitat, amb més de 200.000 arbres, seguint un sistema de sèquies que aprofitaven els escassos recursos hídrics de la zona i delimitaven parcel·les de cultiu. Les palmeres creaven un microclima, un oasi, que permetia el desenvolupament de conreus associats com el de fruiters o cereals.
Una feina artesanal
Per elaborar la palma primer s’han de lligar les branques centrals de la palmera, desprès s’han de cobrir amb una mena de caputxa perquè blanquegin, s’han de deixar créixer fins a la mida adequada, es tallen i es treballen manualment per donar-los la forma característica
La palmera datilera a Barcelona
La trobem en diversos indrets de la nostra ciutat , n’hi ha més de 2000 exemplars . Entre ells destaca el de la fotografia, catalogat com d’interès local , que es troba al carrer d’Olesa cantonada amb Avgda Meridiana.
En molts d’ells hi nidifiquen cotorres, sent les més abundants les cotorres de pit gris, Myopsitta monachus , espècie originària d’Amèrica del Sud, introduïda com animal de companyia i alliberada de manera accidental o voluntaria, el que ha facilitat el seu establiment a la ciutat .
Malauradament en els darrers anys , moltes palmeres s’han vist afectades per l’escarabat morrut, que hi nidifica i hi excava galeries. És per aquest motiu que molts exemplars han hagut de ser talats, especialment en jardins públics.
Volemelpuig-verd